Ferran WarpTraveller
Quan les portes de Karag Dronar es tancaren darrere seu, el Thane Bibôk Rocamassissa ja no era príncep, sinó un proscrit. Un consell de clans l’havia acusat de negligència per una emboscada skaven que va costar la vida de quaranta guerrers —encara que ell sabia que era fruit d’un complot intern—. Els déus i els seus avantpassats no semblaven voler-li donar cap oportunitat de redempció… llevat que ell mateix se la guanyés.
Bibôk reuní aquells que encara li eren lleials:
- Durim Cargafums , l’enginyer, amic de joventut i mestre artesà de pólvora i gromril. De llengua afilada i ull clínic, ningú coneix millor la distància exacta per clavar un tret mortal.
- Krogar Matagegants , troll slayer, que un dia fou guerrer de renom, fins que la seva covardia davant d’un gegant del Caos el condemnà a buscar la mort amb honor.
- Thurin i Balrik , clansmen veterans, durs com la roca que els va veure néixer, i amb l’escut sempre preparat per rebre el cop que podria trencar un humà en dos.
- Grum i Fenrik , thunderers, tiradors experts que poden encertar una moneda a cent passes, i que mai surten sense un barril de pólvora “per si de cas”.
La llegenda de la ciutat maleïda, Mordheim, els arribà com un eco de possibilitats: muntanyes de pedrabruixa, tresors perduts de l’Imperi i, sobretot, fama i riquesa per a qui tingui el coratge d’arrabassar-los dels morts i dels monstres.
Per als humans, Bibôk i els seus semblen una companyia obstinada i taciturna, sempre recollint peces estranyes, sempre discutint sobre mapes i mines amagades. Però per als nans, són Desposseïts amb un objectiu clar: reunir prou or, pedra i glòria per aixecar una nova fortalesa, un nou nom que els ancestres gravin a la pedra.
I si per això han de disparar primer i preguntar després… que així sigui.
“L’or primer… la venjança després.”
Deja una respuesta